La iaia del metro

 

homenatge a les dones de fer feines

Buscava, buscava i rebuscava.
Per qui per allà
                I res no trobava
                        I cada dia, el dia s’apropava
                                I res de res m’agradava

I volia tenir
                i volia sentir
                                i volia compartir
                                            amb vosaltres poesia...

Em vaig aturar...
Potser no busco en el lloc adequat?.....
De sobte,  vaig veure el meu voltant ple de poesia.

 “La iaia del metro”
                -massa jove per ser-ho-
                                -potser massa gran per fer-ho-
Mireu el meu nét!
li deia a les seves companyes
Que dia rere dia es trobaven al metro...
                anaven a fer “feines”... 

I el nen amb un somriure d’orella a orella anava dient...
                Ajudaré a la iaia.
                                Tinc vacances i els pares no...

 Vaig sentir una gran admiració i agraïment...
            Aquestes dones són poesia pura.
                            “les dones de fer feines”
Van venir d'altres terres.
                            Es guanyaven la vida “fent feines”
                                        I “fent feines” van tirar endavant
                                                    I “fent feines” continuen tirant endavant.
Ara, també amb els néts a les espatlles...

Flor