L’ocellet agraït
Concierto de aves (Frans Snyders) Hi havia una vegada un ocellet molt feliç, que sempre cantava i somreia. Per la nit, quan anava a dormir, sempre contemplava els estels i no comprenia res de res d’aquell espai tan immens. Tan sols notava que el seu petit cor s’omplia de felicitat i es dormia donant les gràcies... No sabia a qui, però donava les gràcies. I cada dia, tot just el sol sortia, treia el cap, s’espolsava les ales i sortia a voltar món... I mira què n’era de bonic tot allò que veia. Un bon dia, estava cantant tan content com sempre, dalt de la branca més alta del pi pinyoner que estava ben bé al mig del bosc d’on vivia, i se li va acostar un ocellet tot trist. Per què cantes? - Li va preguntar l’ocellet trist. Canto perquè estic feliç - Li va contestar l’ocellet cantaire. I tu, per què estàs trist? - Li va preguntar l’ocellet cantaire a l’ocellet trist. Doncs perquè no puc estar feliç, la mala sort sempre m’acompanya. Allà on vaig, ella ve darrera meu. Tot e...