Momentos - Flor Iñigo

            CASTELL de MONTSERRAT, de MONTSIAT, o CASTELL del DIABLE Substituït més ença per l’ermita de Sant Dimes  Ens enfilem al cor de la muntanya, més amunt dels accessos rodats per pujar al Pla de la Trinitat i colgar-nos just a sobre del Monestir on hi havia el “Castell de Montserrat”. S’alçava a 800 metres d’altitud.... El seu procés té més de llegenda que d’història, i sembla que data des de per allà l’any 700, puix que ja se’l cita amb anterioritat a l’any 888 quan Wifred va fer donació de Montserrat al monestir de Ripoll. En època de la invasió napoleònica, la nit del 23 de juliol del 1811, l’ermità Maure Picanyol i d’amagat hi pujà la santa Imatge, amb els seus tresors i vestits i ho tapià al buit d’una escala, on restà ignorat de tothom, fins el dia 11 d’octubre, que fou baixat tot al destruït Monestir. En substitució de la imatge autèntica quedà al santuari una altre, que les tropes mutilaren, en saquejar el cenobi montserratí. ...

  EXCURSIÓ: "Castell Marro o Castell de Marganell - 11 de novembre del 2012 El castell Marro fou un antic castell del municipi de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni. Documentat el 942 a través de la donació al monestir, del qual havia esdevingut un mas el 1330, pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda. Actualment està desaparegut.     wikipedia      La inexistència de restes, ni per la incerta ubicació de la desapareguda fortalesa, ens fa renunciar a “trobar” aquest castell del que històries i llegendes parlen. Sense donar crèdit, sinó com a dada llegendària, anotarem que ja es parla del mas (Santa Cecília de Marganell) i castell de Marro, lloc d’emplaçament, l’any 719, en la lluita contra els moros, que se n’apoderaren el 730. La tradició diu també que el 22 de novembre de 797, Carlemagne guanyà una batalla i féu vot d’aix...

  EXCURSIÓ: Els Castells de Llevant - Riu Llobregat" 11 de novembre del 2012 LA BESTORRE  de MONISTROL  Al vessant de Llevant, domina l’accés a Montserrat i el pas del riu Llobregat. Datada d’abans del segle IX (anys 800) va pertànyer al comtat de Barcelona (988 - 1150). La torre de planta circular té un gruix de paret de 1,5 m. i un diàmetre útil interior de 5 m. Està considerada com a: Bé Cultural d’Interès Natural. Monistrol deu el seu nom a l’existència d’un monestir petit (moneasteriolum), del que se’n te referències des de l’any 942.    Torre medieval de defensa i senyals que presideix la vila i havia format part d’una xarxa de torres de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de Successió, l’abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin forts. L’estat actual de la Bestorre, un colós repenjat sobre el mur, és la conseqüència d’aquesta voladura.        ...

  EXCURSIÓ: "Els Castells del Coll de Can Maçana - 3 de maig del 2012     Prop de can Maçana hi ha dos “castells”: Un “castell” que SI es veu però que NO ho és i un altre castell que SI ho és però que NO es veu      En el camí de can Maçana a Sant Pau de la Guàrdia, hi ha una torre que te menys de 200 anys, que es coneix amb els nom de: Castell FERRAN o Les Torres o Castell de La GUÀRDIA.  Aquesta  torre fortificada feta amb pedra i maons, amb alguns murs defensius al voltant. És probable que es fes servir durant les guerres carlines.      Aquest no és cap castell , és una torre de la xarxa del telègraf òptic de Catalunya; és la torre nº 7 de la línia Barcelona - Manresa. “Les torres del telègraf”, situades a uns 10 km. entre cadascuna, permetien enviar comunicats de caire militar amb certa rapidesa sempre i quan la torre no estigués en territori enemic. Moltes d’elles, construïdes de modus similar, han estat confoses d’ant...

         EXCURSIÓ: Els primers pobladors montserratins a COLLBATO i EL BRUC   25 de març del 2012      Trobem referències dels primers pobladors de   Montserrat en cercar informació de Collbató i ens sorprèn que un cert tipus de ceràmica , amplament distribuïda en els habitatges prehistòrics rep el nom de “ceràmica montserratina” ó ceràmica cardial.      Collbató.- El nom de Collbató podria tenir el seu origen en el mot c olle Betonis , el nom geogràfic de coll i un antropònim germànic, que sembla ser, va passar a la toponímia local durant el repoblament de la conquesta carolíngia.      Tota la zona conté testimonis d'un poblament antic que data des de fa 4.000 anys, la base econòmica de la qual es basava en la caçera i la recol·lecció, com els vestigis arqueològics demostren: ossos de senglar, llavors....Aquests grups van utilit...