El meu arbre
de petita el meu arbre era un pi pinyoner de pinyes i pinyons prou que jo en sabia i a les seves branques m’enfilava i guaitava l’horitzó del pinyoner a la surera i pel pessebre un tros li treia de la surera a la morera i a les cuques llit de fulles els hi feia i així anava passant i camina que caminaràs... quan la caminada s’allargava glopet d’aigua per la gola refrescar i a l’ombra de qualsevol, que d’arbres hi havien molts, m’aturava a descansar... al sarró, un tros de pà i poca cosa mes que els temps no estàvem per triar... ... i ara que ja sóc gran, me’ls miro i agraeixo l’ombra i l'aixopluc que m’han donat i arbre rere arbre en el bosc de la meva vida han arrelat. Flor