El meu arbre

 

de petita el meu arbre era un pi pinyoner

de pinyes i pinyons prou que jo en sabia

i a les seves branques m’enfilava i guaitava l’horitzó

del pinyoner a la surera i pel pessebre un tros li treia

de la surera a la morera i a les cuques llit de fulles els hi feia

i així anava passant  i camina que caminaràs...

quan la caminada s’allargava glopet d’aigua per la gola refrescar

i a l’ombra de qualsevol, que d’arbres hi havien molts,

m’aturava a descansar...

al sarró, un tros de pà i poca cosa mes

que els temps no estàvem per triar...

... i ara que ja sóc gran,  me’ls miro i agraeixo l’ombra i l'aixopluc que m’han donat

 i arbre rere arbre en el bosc de la meva vida han arrelat.

Flor