Castells de Montserrat /1 - "Els Castells del Congost del Cairat"

EXCURSIÓ: “Els Castells del Congost del Cairat”  -  26 de febrer del 2012 
CASTELL de SACAMA o de CAMA o de CAMBRA (Quadra de la Camba)
CASTELL de les ESPASES o ROCHA de la SPÀA
ERMITA de SANTA MARGARIDA del CAIRAT o DE SAPLANCA

CASTELL de SACAMA o de CAMA o de CAMBRA (Quadra de la Camba)

        La Ermita de Sant Pere Sacama, era la capella del castell del segle X.
Al segle XI-XII adquireix la forma actual, de nau única i absis semicircular d’estil llombard i dues iessenes de les que només en queda una.

    El castell estava encastat entre dues “parets” verticals, de la orografia natural. Al vessant de ponent podem observar encara restes de l’antiga muralla, construïda amb la tècnica del “Opus spicatum”.
    Datat al segle X (posterior al any 801 en que els carolingis arrabassen Barcelona als sarraïns). Al 963 té la funció de control del camí d’Olesa a Vacarisses i Terrassa, i també per controlar las falconades musulmanes. 

        D’origen carolingi. Prop d’un poblat iber.
        De petites dimensions (per uns 10 soldats, amb 3 habitacions, pati d’armes i ferreria).
     Wiquipedia                                                                                              
Datat a l’any 963.
       Pertany al prior de Montserrat fins al segle XIX.
     Castellsmediavals.com                                                                            
       Posterior a l’any 801 (en que els carolingis van arrabassar Barcelona als sarraïns). Fou un del punts estratègics de la “Marca” que protegia la ciutat comtal de les falconades que des de Anoia avançaven seguint el Llobregat.
 
       El nom prové de: Sa - del llatí -  Ipsa.
            Camba - del gaèlic - Curvatura ó tort.
       Isolat – abrupte.
 
       Construït inicialment amb fusta, va quedar a la reraguarda i compleix una funció de repoblació, quan la línia defensiva de la “Marca” es situa al Gaià – Penedès. 
  Josep M. Palau i Badeull & Joan Cabestany   El Castell i l'esglèis de Sant Pere Sacama (IX-XII
Llegendària: 
      Degut a la seva antiguitat, hi ha la creença entre la gent de la rodalia que si algun dia el Sant Pare havia d’eixir de Roma, Sant Pere Sacama seria el lloc on aniria a viure, amb preferència. 
     Ermites i Fonts Montserratines     Amics de   Montserrat  -  Ed. Montblanc 1967  P.B.C.

CASTELL de les ESPASES o ROCHA de la SPÀA 
Situat a 430 m. sota l’ermita de Sant Salvador de les Espases, sobre el penya-segat “Espadat”, d’on deriva el nom de “Espases”.
   Sembla que es construí sobre el fonament d’un castell romà “Rocha de la Spàa”. A llevant hi ha una balma que era emprada com a tronera pel sentinella i a ponent restes de la muralla.
L’ Ermita, esta declarada com a Be d’Interès Natural (1949)
        La tradició vol que el topònim de les Espases provingui del fet miraculós segons el qual, enmig d'una batalla contra els sarraïns, caigué del cel en ajuda del comte Ramon Borrell una espessa pluja d’espases de foc. 
     Enciclopèdia.cat - Esparreguera                                                            
        Sant Salvador de les Espases era l’ermita era la capella del castell.
       En la confluència dels bisbats de Sant Feliu i Vic (Esparreguera - Olesa de Montserrat – Vacarisses)
       Reconstruïda al segle XIV; d’una sola nau amb volta baixa (en un principi de canó). L’harmònium i el retaule gòtic fou cremats al 1936.
       El castell del segle X (985) manté restes d’una torre circular.
     Wiquipedia                                                                                                  
Històries i llegendes:   
        El Cavaller de les Espases (Esparreguera, el Baix Llobregat) hagué d’allotjar a contracor -l´hi ho manava el rei- un cavaller al qual considerava traïdor. (La contarella s’agibella fent el senyor de les Espases partidari del difunt príncep de Viana i amb l’imposició de l’hoste per part del rei Joan II.) La mala gana i l’enuig del forçat amfitrió s’expressa amb la sortida de tota la seva gent i amb l’incendi, per ell mateix, del casal     (segons Joan Amades)
        Un altre esquelet, trobat al lloc de l’antic castell de les Espases,... en procedir-se a l’arranjament de l’Ermita i destapar-se els envans bufats per la humitat, que cobrien les arcuacions de la capella, es trobà a ran de chor tot l’esquelet menys la testa, d’un adult que fos d’aquest Deodat sacrificat per la cobejança de Claudi i Barbassa. L’esquelet fou traslladat i emparedat novament en el nínxol més immediat a l’altar.        (segons Josep Solà)
     Llegendes de Castells Catalans     Pere Català i Roca     R. Dalmau Editor   

      Lleuger com un llamp, el bandoler va subjectar tan fortament els braços del personatge desconegut, que semblava que l’agafessin unes tenalles de ferro, de forma que com més tractava de deseixir-se’n més se li clavaven les ungles dins la carn.     Després de molt forcejar i discutir, van convenir que el desconegut lliuraria l’infant al bandoler i respectaria a la seva mare, a canvi que en Braç de Ferro el deixés anar. I així ho van fer.  Li donà l’infant i s’emmenà la dona amb ell.  Els protagonistes desconeguts d’aquesta escena eren el cavaller d’Espases, que tenia el castell en terme d’Esparreguera, i la seva muller. 
    Heus-en aquí la història:
    El cavaller d’Espases era de temperament despòtic i tractava els seus vassalls amb gran duresa i rigor. Anava adelerat de títols i dominis i es féu el propòsit de casar-se amb una donzella filla d’un dels cavallers més rics i poderosos, per tal d’augmentar així notablement el seu senyoriu. Quan va demanar la mà al pare de la dama, aquest li féu saber que la seva filla era promesa, i, per quedar bé amb ell, puix que tothom el temia pel seu despotisme, li afegí que, si no hagués estat així, de bona gana l’hauria pres per gendre. El cavaller d’Espases trobà una fàcil solució al conflicte:   matà el promès de la donzella i així s’hi pogué casar.  Quan la dama va ésser mare, el cavaller amb l’intent de desempallegar-se de la seva muller i el seu fill, que li feia nosa per a les seves trapelleries, adduí que l’infant havia nascut abans del temps natural i que, per tant, era fill del seu rival mort.  Amb aquest pretext conduí la mare i el fill al cim de Sant Miquel amb l’intent d’estimbar-los tots dos, acció que, com hem explicat, resultà frustrada.
     miquelturo.lacoctelera.net        Llegendes de San Miquel     Pere Bosquets    
Lleuger com un llamp, el bandoler va subjectar tan fortament els braços del personatge desconegut, que semblava que l’agafessin unes tenalles de ferro, de forma que com més tractava de deseixir-se’n més se li clavaven les ungles dins la carn.     Després de molt forcejar i discutir, van convenir que el desconegut lliuraria l’infant al bandoler i respectaria a la seva mare, a canvi que en Braç de Ferro el deixés anar. I així ho van fer.  Li donà l’infant i s’emmenà la dona amb ell.  Els protagonistes desconeguts d’aquesta escena eren el cavaller d’Espases, que tenia el castell en terme d’Esparreguera, i la seva muller. 
    Heus-en aquí la història:
   El cavaller d’Espases era de temperament despòtic i tractava els seus vassalls amb gran duresa i rigor. Anava adelerat de títols i dominis i es féu el propòsit de casar-se amb una donzella filla d’un dels cavallers més rics i poderosos, per tal d’augmentar així notablement el seu senyoriu. Quan va demanar la mà al pare de la dama, aquest li féu saber que la seva filla era promesa, i, per quedar bé amb ell, puix que tothom el temia pel seu despotisme, li afegí que, si no hagués estat així, de bona gana l’hauria pres per gendre. El cavaller d’Espases trobà una fàcil solució al conflicte:   matà el promès de la donzella i així s’hi pogué casar.  Quan la dama va ésser mare, el cavaller amb l’intent de desempallegar-se de la seva muller i el seu fill, que li feia nosa per a les seves trapelleries, adduí que l’infant havia nascut abans del temps natural i que, per tant, era fill del seu rival mort.  Amb aquest pretext conduí la mare i el fill al cim de Sant Miquel amb l’intent d’estimbar-los tots dos, acció que, com hem explicat, resultà frustrada. 
     miquelturo.lacoctelera.net       Llegendes de Sant Miquel            Pere Bosquets                       

     La tradició barrejada o fonamentada sovint amb la història, explica que el comte de Barcelona Ramon Borrell tenia un quarter general davant de Montserrat.  En albirar de lluny la gran nuvolada de sarraïns que s’apropaven, alçà els ulls al cel i demanà auxili; se l’hi aparegué aleshores el Salvador, que li prometé ajut.  No es va fer esperar, car tant bon punt començada la batalla, caigué del cel tan abundosament espases de foc (que segons la tradició, es veien roents pels aires), que els musulmans espantats abandonaren el camp; aleshores els cristians els varen empaitar per totes aquelles cingleres i planúries, desaparegueren per sempre més dels seus ulls i deixaren en el camp milers de morts i ferits, amb gran quantitat de riqueses, municions i queviures. 
    En el mateix text dels goigs esmentats (Goig de Sant Salvador), quan a la part llegendària, en fa al·lusió amb aquest vers:
Salvador d’aquest veïnat
us declareu novament
quan amb foc i espasa ardent
llançau al Moro obstinat,
quedant aquest poble salvat
amb tan singular favor.

    Ermites i Fonts Montserratines      Amics de Montserrat - Ed. Montblanc 1967        P.B.C.       

ERMITA de SANTA MARGARIDA del CAIRAT o DE SAPLANCA 
       Aquesta ermita situada sobre el marge dret del Llobregat, dalt l’espadat del congost del Cairat.
       Cal però considerar que la toponímia de “Saplanca” prové de la existència d’un pont o “palanca”. Hi hagué, efectivament un pont d’origen andalussí de cinc arcades, que tenia 60 m. de llarga per 2,5 m d’ample (segons investigacions de Hernández Cardona).
L’ermita de planta rectangular-irregular amb l’eix torçat (per adaptar-se al terreny).
         La referència andalussí, a més del pont, es  veu l’existència d’un arc d’influència islàmica o mossàrab.

 Suposició gratuïta: 

       La seva situació, en un lloc massa estratègic, pot fer suposar la anterior existència d’alguna fortificació de la que no hi ha cap referència.
    Ubicat al marge dret del riu Llobregat fa pensar que deuria esta relacionat amb el desaparegut castell d’Esparreguera a més dels indrets on hi ha les esglésies de Sta. Mª de Vilalba, Sta. Mª del Puig.

Flor i Pep

Comentarios

Publicar un comentario