Castells de Montserrat / 2 - “Els Castells del Migdia”
EXCURSIÓ: “Els Castells del Migdia” - 25 de març del 2012
CASTELL de COLLBATÓ (COLL-GATTÓ), TORRE del MORO - 11 de març del 2012
Es troba situat a la vessant nord-est del poble de Collbató. Un castell roquer d'època romànica, situat a 429m. Domina tot l'entorn de Montserrat i la vall que porta fins al Llobregat. Bàsicament es tracta d'una torre de vigilància protegida per murs rectangulars concèntrics. Tot i que es possible datar-lo de l'any 942, la primera prova documental és de 1113, quan el comte Guislabert, senyor de La Guàrdia, el va deixar en dot a la seva filla Ermessenda en casar-se. Els seus descendents foren senyors de Collbató fins l'any 1292.
www.collbato.cat |
Sembla que
el castell va ésser edificat per un capità anomenat Gató o Agató del qual prové
el nom actual del poblet, després de les conseqüents transformacions. Modernament se’l coneixia per Torre del
moro, per la seva antiga torre de l’homenatge que encara restava en peu no fa
pas molts anys, en el segle passat. (en el segle XIX)
Documentalment consta que l’any 1113
Guislabert donà a la seva filla, en casar-se, el castell de referència.
Posteriorment , el 27 de gener del 1377, el prior Pere Rigalt, “amb les
cerimònies de costum , prengué possessió en nom del convent, del castell de
Collbató en clavar-hi un estendard amb les armes del Monestir”. Finalment,
l’any 1808, el lloc, més que les restes del castell, jugà una part molt activa
en les lluites amb les tropes franceses, que se n’apoderaren després de forta
resistència.
MONTSERRAT "la mungtanya dels mil pics" Pere Bosquets i Codorniu- Manuscrit recollit per Núria Mas i Bosquets setembre, 2007 |
Històries i llegendes:
Ocorregueren el fets (“El trenta”) després que el comte Guillem de
Montserrat i senyor dels castells de Montserrat i Collbató , molt afligit en
ses darreries de no tenir vora seu el fill predilecte, en Bernat, per a que li
clogués els ulls en el seu llit de mort, hagué de suportar la presència del seu
fill bastard, en Beremond, que per dolent i mal fill era avorrit del seu pare,
qui digué en certa ocasió en parlar d’ells: “Fent vida junts, tinc amb mi un
anyell i un escurçó.”
En
Bernat marxà temps feia a llunyanes terres i no se’n sabé més d’ell.
El
vell Guillem dicta la seva pòstuma voluntat, fent-se enterrar en tomba de pedra
al la capella del castell de Collbató al costat dels seus avantpassats, i deixà
únic hereu el seu fill legítim Bernat, usufructuant els bens, en absència
d’aquest, el seu germà Beremond.
...
Lliure
de les traves Beremond el Roig (que així el coneixien per la seva llarga barba
i cabell color de panotxa) es proposà aprofitar-se’n amb desenfrenament, i
prenent dels castells els de Montserrat com a centre de les seves correries,
per la seva posició estratègica, es juramentà amb gent sense escrúpols, llei ni
pàtria, alarbs renegats quasi tots ells, i constituint-se en cap, formà
l’escamot titulat “Els trenta”.
...
Borrell el comte de Barcelona va
dirigir un gros exèrcit contra el castell de Collbató, mentre Beremond es
fortificà al castell de Montserrat. Després de borratxeres i visions, en
Beremond es feu frare i obrír la porta del castell als soldats que estaven a
punt d'atacar.
En ésser interrogat pel comte contestà: “
Franca hi ha l’entrada per a tothom sense enemistats, puig que Beremond, El
Roig, s’és retirat del món”.
Des
de llavors “Els trenta” desaparegueren; el castell de Collbató passà a
propietat del Monestir; el castell de Montserrat s’enderrocà i al seu lloc es
fundà més tard la que fou ermita de Sant Dimes (el bon lladre)...
. Des de llavors
“Els Trenta” desaparegueren; el castell
de Collbató passa a propietat del Monestir; el castell de Montserrat
s’enderrocà i al seu lloc es fundà més tard la que fou ermita de Sant Dimes (el
bon lladre).
..
També, igual
que el castell de la Guàrdia, el castell de Collbató era residència de la
vescomtessa Riquilda, en els seus termes va reconstruir altre sumptuós temple a
sant Miquel (patró de la muntanya).
Altre història
referent a Beremond, el Roig la trobem en la font Seca, font del Miracle, font
del Portal o Font de Santa Maria. Aquesta font servia al veïns i pelegrins.
Va conèixer aquesta necessitat un cavaller
que aleshores era Senyor de Collbató, i semblant-li l’ocasió adient perquè el
Convent li donés algun tribut, els privà i defensà l’ús de la seva font i els
obligà a què amb molt de treball portessin l’aigua de molt lluny. Consideraven
això els servents de Déu i l’excessiu preu que els demanava, els semblà que la
causa era de Nostra Senyora, la hi posaren en les seves glorioses mans i li
pregaren els remeis en aquesta necessitat. A la qual acudí la clementíssima Mare
de Déu i castigà la malícia d’aquell cavaller: miraculosament la font que corria
en la seva jurisdicció fugí de la cobdícia del seu amo i es va passar al costat
d’aquesta santa casa on ara es veu i s’anomena la font del Miracle.
En lletra de Víctor Balaguer es
diu:
Passà un dia un pelegrí sense un cèntim i,
privat d’aigua, arribà al Monestir, on pregà perquè castigués els qui
mercadejaven amb la set dels pelegrins.
Al
moment que els monjos socorrien el pelegrí, s’assecà la font de Collbató i
rajava la del Miracle (o del Portal).
|
ERMITES I FONTS MONTSERRATINES P.B.C. -Pere Bosquets i Codorniu- Amics de Montserrat Editorial Montblanc, Granollers, 1967
|
El
Casalot
El Casalot és una antiga hostatgeria ,
darrera una casa habitada que es trobava abans de començar l'ascensió al
massís. Del Casalot només en queda, avui, una paret de tàpia.
xino-xano.org |
Vinya
nova.- “Important masia de la Vinya Nova... entre l’exuberant oliverar” “Un aljub, a la dreta,
construït a la mateixa roca”
ITINERARIS P.B.C.
–Pere Bosquets i Codorniu Amics de Montserrat Editorial
Óssa menor. Barcelona, 1961 |
Situada als peus de Montserrat, és
un mas molt antic que havia estat adquirit pel monestir de Montserrat el 1566.
Va ser utilitzada com a lloc de repòs dels frares i per proveir de vi l'abadia.
amb la desamortització, el 1835, va ser adquirida pels senyors Miret i Formosa
i el 1888 va ser comprada per Andreu Solà Termes. Dedicada al conreu de
l'olivera, 'any 1958. El 1993 va ser restaurada i
habilitada com a restaurant.
www.poblesdecatalunya.cat |
Can Jorba.- “Important masia de can Jorba que domina els
conreus que s’estenen per l’extens pla de vinyes i oliveres”
ITINERARIS P.B.M.
–Pere Bosquets i Codorniu- Amics de Montserrat Editorial
Óssa menor. Barcelona, 1961 |
Està documentada des del segle XV
tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és
esmentada al segle XIV. Va pertànyer durant molts segles al monestir de
Montserrat i va ser en aquesta casa on l'abat Blanch hi va fer amagar la
Moreneta després de l'exclaustració 1835.
La casa, molt restaurada, és
de grans dimensions, té planta rectangular i està coberta amb teulada a dues
aigües. La porta principal està precedida per una gran arcada.
www.poblesdecatalunya.cat |
Capella
de can Jorba.- En un capbreu del Bruc de l’any 1670 s’esmenta: “...una capelleta
novament construïda i edificada”.
Tot i el desemparament patit
per la històrica masia des que l’abandonaren els seus estadants, encara resta
en peu el que fou capelleta, independent de la casa pagesa.
Font de can Jorba, o Trobada.- Recull ampli dels degotims de la
roca, en pica natural. a la balma propera
(uns vuit minuts) de la històrica masia de can Jorba; el camí arrenca de
la dreta de la casa, entre alts xiprers. Està al peu del cingle, final del
torrent del Migdia. Sempre hi ha gran quantitat
d’aigua, per bé que el bestiar s’hi abeura i cal prevenir-se’n. Millor
agafar-la de la part alta de la cova.
Resulta un bon aixopluc.
ERMITES I FONTS MONTSERRATINES P.B.C. –Pere Bosquets i Codorniu- Amics de Montserrat Editorial Montblanc, Granollers, 1967 |
Can CASTELL del BRUC
El Castell (El
Bruc) està declarat com a Edifici d’Interès Històric i Cultural.
Masia documentada des del segle XIII
com a mas Subirats. S'ha especulat sobre el fet que pogués tractar-se del
desaparegut castell del Bruc tot i que sembla que aquest estava al costa de
l'església de Santa Maria, segons es desprèn d'un capbreu de 1546.
www.poblesdecatalunya.cat |
”La casa del
castell que es destaca solitària i alta”....”com guaita dels seus conreus”.
ITINERARIS P.B.M. –Pere Bosquets i Codorniu Amics de Montserrat Editorial Óssa menor. Barcelona, 1961 |
L’actual can Castell fou, molt
probablement, un dels primitius assentaments humans, deguda la gran quantitat
de destrals de pedra polimentada que s’han recollit en els seus vessants.
Font del Xevret.- Està a les darreres feixes
d’oliveres, ja abandonades, del torrent del Castell, pertanyents a la antiga
masia de can Rovira, del terme del Bruc.
Neix sota unes grans roques,
al camí que zigzagueja vers la cova de l’Arcada.
Gairebé sempre perduda,
inaprofitable, abans, va ésser convenientment arranjada, amb dipòsit tapat;
raja en canella que omple un cóm abastable als animalons.
Des de novembre de l’any 1961
la seva excel·lent aigua, que procedeix dels escorrims de la roca, està al
servei dels vianants, amb tota seguretat de trobar-n’hi.
ERMITES I FONTS MONTSERRATINES P.B.C. -Pere Bosquets i Codorniu- Amics de Montserrat Editorial Montblanc, Granollers, 1967 |
Cova
de l’Arcada.- “Monumental balma, escenari wagnerià montserratí”.
ITINERARIS P.B.C. –Pere Bosquets i Codorniu Amics de Montserrat Editorial Óssa menor. Barcelona, 1961 |
La
Batalla de El Bruc.- El general Schwartz es dirigia a Manresa en una missió de càstig, per
imposar una contribució de guerra, i el dia 6 (juny 1808) topà amb els sometents d’aquesta ciutat i d’Igualada en la collada del
Bruc, l’atac agafà a Schwartz desprevingut i el feu retirar-se per por d’una
emboscada. Al cap de pocs dies el general Chabran hi acudi amb reforços des de
Tarragona, i amb les forces unides toparen novament a la collada del Bruc, el
dia 14 amb els sometents reforçats per voluntaris de Lleida i per un regiment de voluntaris suïssos els
quals els foragitaren amb foc d’artilleria i el provocaren nombroses baixes.
Aquesta acció passa a la literatura popular del país en memòria dels efectes
del timbal de Santpedor.
Enciclopèdia SALVAT - 4 Català |
Flor i Pep
Comentarios
Publicar un comentario