Castells de Montserrat / 3 - "Els Primers Pobladors Montserratins a Collbató i El Bruc"

 

      EXCURSIÓ: Els primers pobladors montserratins a COLLBATO i EL BRUC 
 25 de març del 2012

    Trobem referències dels primers pobladors de  Montserrat en cercar informació de Collbató i ens sorprèn que un cert tipus de ceràmica , amplament distribuïda en els habitatges prehistòrics rep el nom de “ceràmica montserratina” ó ceràmica cardial.

    Collbató.- El nom de Collbató podria tenir el seu origen en el mot colle Betonis , el nom geogràfic de coll i un antropònim germànic, que sembla ser, va passar a la toponímia local durant el repoblament de la conquesta carolíngia.

    Tota la zona conté testimonis d'un poblament antic que data des de fa 4.000 anys, la base econòmica de la qual es basava en la caçera i la recol·lecció, com els vestigis arqueològics demostren: ossos de senglar, llavors....Aquests grups van utilitzar les coves de Collbató ( Cova Gran, Cova Freda i la Cova del Salnitre) com a llocs de refugi i d'aixopluc, però no com a espais d'habitat permanent.

    La ceràmica, coneguda com a CARDIAL, destaca per la seva decoració feta bàsicament amb figures geomètriques i la closca del cardium edule ( d’aquí el seu nom), una petxina típica i que deixa patent l'origen marítim de la zona. Al 1922, l'arqueòleg Joan Coromines la va anomenar MONTSERRATINA per ser un dels primers llocs on es localitza. 

www.collbato.cat

      Efectivament molt amplia, alhora que no massa coneguda, és la presència de restes de la prehistòria humana. S’han trobat restes humanes molt primigènies...

 els homes enterrats en el sepulcre del...    

Bruc eren del tipus racial anomenat “mediterrani gràcil” o sigui Cromagnon evolucionats;...

    Prop d’aquestes sepultures (Can Vallès) i de la població del Bruc, s’alça un petit turonet anomenat El Castell, on Colominas suggereix que es podria trobar el poblat on habitaren els homes que poblaven la contrada durant aquella passada època, la hipòtesi es fonamenta en la gran quantitat de destrals de pedra polimentada que s’han recollit en els seus vessants.  

Els POBLADORS PREHISTÒRICS de MONTSERRAT i les seves RODALIES - Antoni Mañé i Sàbat  - Arxiu bibliogràfic de la U.E.C.    Barcelona, 1989

            En les verticals parets de Montserrat, sobre el poble de Collbató hi ha un seguit de:

 Assentaments prehistòrics en COVES

        Cova Freda i la cova Gran.- “Amb indústria lítica, habitada al llarg de molts any des de la prehistòria”.

        Val la pena fer referència del fet que els ganivets de sílex de la Cova Gran es van trobar juntament amb ossos humans cremats, la qual cosa podria ser indicatiu del fet que a més de la inhumació de cadàvers a la Cova Freda, els habitants del calcolític de Montserrat, hi practiquessin la cremació i dipositaven les restes a la mateixa cova....”

...

és la que més material de l’Hallstat ha aportat; la presència en ella d’algunes tapadores

d’urna sepulcral fa pensar que continuava essent la necròpolis d’algun poblat assentat per les rodalies encara no localitzat.

Per això podria ser que el material trobat formés part d’aixovars funeraris, i que hi persistís el costum, ja observat de mil·lenis d’enterrar en la cova

Els POBLATS PREHISTÒRICS de  MONTSERRAT i les seves rodalies Antoni Mañé i Sàbat  U.E.C.   - Dalmau editors, Barcelona, 1989

I la Cova del Salnitre.- Amb restes del neolític i íberes.

    Parlant dels íbers trobem l’esment al poblat ibèric de Les Soleies.- ... sota la vertical de les coves Gran i Freda. El límit natural està constituït a l’W per la canal del Xacó i a l’E  per les corbes ascendents de la carretera que puja a la Cova del Salnitre.

Resulta difícil destriar entre les feixes quines són les antigues, sobre les quals degueren assentar les cases del poblat, i les modernes fetes per plantar-hi vinyes. Creiem que les que estan fetes amb pedres més grosses o les que presenten una tècnica de construcció més acurada són les antigues.

     

Encara que es troba terrissa ibèrica escampada en l’espai que hem mencionat, creiem que el terreny urbanitzat era un quadrat més petit, de 100 m. de costat, amb la possibilitat que existissin en l’interior closos pels ramats.

Les cases degueren ser construïdes com les dels poblats ibèrics mes propers: un basament de pedres més o menys escairades, sobre el que es sobreposava a la resta del mur, d’atovons o de tàpia,...

        Com a peça excepcional trobada en el lloc, podem descriure un fragment d’àmfora, ..., que té una inscripció ....

De les necròpolis o cementiris dels quals disposà el poblat de Les Soleies, només en coneixem un , la Cova Freda... Aquest cas de la Cova Freda és un del pocs en que gent de la cultura ibèrica no practicà la cremació dels cadàvers dels difunts i, a més, els enterrà en una cova, cosa gens freqüent...  

  

Els POBLADORS PREHISTÒRICS de MONTSERRAT i les seves RODALIES          Antoni Mañé i Sàbat Arxiu bibliogràfic de la U.E.C.              Barcelona, 1989

                                                  Històries i llegendes:

    I la mateixa cova amaga en ses entranyes la llegenda de l’heroi de Collbató, En Mansuet –actualment immortalitzat, junt amb la seva companya Marta, en els gegants de la vila.

Segons diu la llegenda, aquestes coves van servir al Mansuet, personatge de Collbató que va lluitar contra l’exèrcit francès a l’inici del segle XIX. Aquí es refugiava el guerriller i aquí es van amagar els vilatans de Collbató fugint dels soldats invasors. La valentia i l’enginy del Mansuet va salvar moltes vides i el convertí en heroi.

www.sortirambnens.com

 

    El Mansuet és un personatge llegendari català localitzat a Collbató (Baix Llobregat), ambientat a la [Guerra del Francès] (1808-1812) i vinculat amb la llegenda del Timbaler del Bruc. Segons el relat popular, el Mansuet era un ferrer que, davant l’amenaça d’ocupació del poble de Collbató per part de l’exèrcit francès, es va endur les dones, els nens i les joies que hi havia al poble fins a les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat, per protegir-los. A les coves va instal·lar-hi un taller on fabricava armes per als guerrillers que combatien en aquella zona contra les tropes napoleòniques. Un dia, les coves són descobertes pels soldats francesos, però el Mansuet els barra el pas amb un fusell. Els amenaça de fer caure les roques de l’interior i esclafar-los, i per demostrar-ho fa caure una caldera d’aram que retruny en xocar contra les parets. El terrabastall espanta els soldats, que fugen corrents i alguns d’ells cauen al barranc. Mai no els van tornar a molestar. Altres variants de la llegenda identifiquen el Mansuet amb un bandoler que va actuar als pobles de l’entorn de la muntanya de Montserrat i que es refugiava a les coves del Salnitre juntament amb la seva companya Marta.    

www.wikipedia.cat

   

    Sota la cova del Salnitre hi ha hi ha una gran corrent d’aigua i més avall la font de la Salut.- ombrejada per un ufanós plàtan, es troba el llit del torrent de la Salut....
El camí que hi mena comença a deu minuts més enllà, sota la carretera, quilòmetre 1.700, que va a Monistrol, per bé que té una drecereta més directe que baixa pel mateix clot del torrent.
Està acuradament urbanitzada des de l’any 1949 i l’aprofitaven els collbatonencs, ...
Té propietats medicinals com a sulfurosa.
No s’eixuga del tot per secada que hi hagi..    

ERMITES I FONTS MONTSERRATINES  P.B.C. –Pere Bosquets i Codorniu- Amics de Montserrat Editorial Montblanc.            Granollers, 1967

Vestigis d’assentaments i ENTERRAMENTS prehistòrics

Més enllà en l’entorn de Collbató i El Bruc hi ha un bon nombre de troballes i enterraments que donen fe del poblament de la zona en la prehistòria.

Sepulcre de Can Jorba.- Descobert en terrenys de la masia de Can Jorba a uns 100 m del paller. Va ser trobat casualment al obrir una rasa, però es tornà a tapar. L’any 1924 s’excava definitivament pel Dr. Casas Muller i el primer descobridor el Dr. Joan Ollé.

Era una simple fossa tallada en sòl i folrada lateralment per quatre lloses i la de coberta, totes de la pedra conglomerada del lloc; en obrir-la estava tota plena de fang argilós aportat per la pluja, a 0,20 m de fondària sortí un esquelet humà, que restava dipositat com el de la sepultura esmentada de Can Vallès, cara enlaire i amb les cames plegades cap el costat esquerre.

Només s’hi trobà un vas sencer al costat dels peus del cos inhumat, que és en forma de tassa globular, amb nansa de cinta ampla a la meitat de l’alçada de la peça, està elaborat amb fang negrós, ben brunyit i allisat, fa 120 mm d’alt, 120 de diàmetre a la boca, i 170 d’ample màxim en el cos. Dipositat al Museu de Montserrat.

Destral votiva del Bruc.- És una destral de basalt polimentat, sencera trobada en els terrenys de la masia de Can Jorba, en el terme del Bruc. Ofereix una polimentació perfecta, el tall no té cap senyal d’haver-se utilitzat, és de forma trapezoïdal. Amida 67 mm de llarg, 49 d’ample màxim, 41 d’amplada mínima i 21 d’alçada, la secció és rectangular.

La seva petita mida, la manca d’utilització i el fet de tenir la base perforada amb dos orificis convergents en forma de V, per on hi passaria un cordó per portar-la penjada, fa pensar... que era una peça votiva.

Sepulcre de la “Vinya del Castell”.- En el fons del dipòsit del Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada la destral a la qual abans s’ha fet referència; segons indicis sembla correspondre a un sepulcre.    

Els POBLADORS PREHISTÒRICS de MONTSERRAT i les seves RODALIES          Antoni Mañé i Sàbat Arxiu bibliogràfic de la U.E.C.              Barcelona, 1989

     La Diablera.- 

És un altre i impressionant vestigi poc explicat.

Situat en el camí de El Bruc a sant Pau Vell, al mig del torrent de la Diablera, hi ha un megalit en posició vertical, possiblement de l’edat del bronze.

Podria ser una fita funerària que assenyalés algun enterrament ja que, sota mateix hi ha la cova

Tapada on s’han trobat restes d’ossos, fragments de ceràmica, eines i cranis humans, el que fa pensar que aquesta cova fos una cambra funerària.

Flor i Pep

Tornar al index