Castells de Montserrat / 5 - "Els Castells de Llevant - Riu Llobregat"

 

EXCURSIÓ: Els Castells de Llevant - Riu Llobregat" 11 de novembre del 2012

LA BESTORRE  de MONISTROL 

Al vessant de Llevant, domina l’accés a Montserrat i el pas del riu Llobregat.

Datada d’abans del segle IX (anys 800) va pertànyer al comtat de Barcelona (988 - 1150). La torre de planta circular té un gruix de paret de 1,5 m. i un diàmetre útil interior de 5 m. Està considerada com a: Bé Cultural d’Interès Natural.

Monistrol deu el seu nom a l’existència d’un monestir petit (moneasteriolum), del que se’n te referències des de l’any 942.  

Torre medieval de defensa i senyals que presideix la vila i havia format part d’una xarxa de torres de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de Successió, l’abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin forts. L’estat actual de la Bestorre, un colós repenjat sobre el mur, és la conseqüència d’aquesta voladura.     

www.festacatalunya.cat

     Actualment, pel fet de tenir un pont “medieval”, podríem pensar que la Bestorre fos quelcom més que una torre de guaita , més encara si tenim present el gruix dels seus murs, però en realitat el pont és de meitats del segle XIV, ja que fins aleshores els ciutadans de Monistrol havien de passar el riu Llobregat en barca.

Es parla que hi havia dues torres andalusins (a Monistrol). La primera seria la Bestorre (de la qual no queden restes d’aquell període).

(...) eren construïdes, estes torres, en forma rodona de dins i de fora, parets molt gruixudes, hi havia una sola porta o portal per entrar-hi. De dins també tenia forma rodona i de la paret eixien unes pedres en forma d’escalons, les que anaven voltant la paret i pujant amunt fins arribar al més alt,....    

www.patrimoniculturaldiba.cat

     Monistrol també va ser escenari de la segona guerra dels “Remences” (1485)  que es negaven a pagar el delme. 

CASTELL de CASTELLBELL o Castell BORRÀS  

Les primeres referències del castell daten de l’any 979,amb el nom de Castell “Belit”, com a dot matrimonial de la princesa Ermessenda al seu espòs Ramon Borrell.

El municipi, històricament constituït per una gran quantitat de masies molt escampades pel territori, es va formar per la unió de Castellbell, que tenia un extens terme dominat pel seu castell, i la seva parròquia sufragrània del Vilar. El castell de Castellbell, ja documentat l'any 979, s'emplaça dalt d'un turó al primer meandre del Llobregat, i va pertànyer successivament als Montcada i als Amat, que foren proclamats marquesos de Castellbell l'any 1702.     

WIKIPEDIA Castellbell i el Vilar

En una cinglera al bell mig d’un gran meandre del Llobregat, en el barri de El Borràs. 

Al peu del turó del castell, l'esvelt Pont Vell, construït l'any 1452 (i rehabilitat el 1987), per a franquejar el pas del Llobregat cap a Manresa completa l'estampa tradicional del paisatge de Castellbell. És de característiques romàniques, però que insinuen ja formes gòtiques en els cinc arcs, molt amples —el central, amb doble rosca—    

www.enciclopedia.cat

  En la guerra de Remençes fou ocupat pels pagesos . 

Com fou un dels últims reductes austriacistes durant la guerra de Successió fou derruït pel seu propietari, amb la finalitat que no fos ocupat pels anti borbons.

L’any 1719 va volar (Josep d’Amat i de Junyent) aquest castell per tal que no es fortifiqués en ell el seu enemic el capitost dels miquelets de França (Francesc Bernic de Collbató)...    

www.castellsmedievals.com

  (...) el seu nebot continuà la lluita i el 21 d’octubre conquistava Castellbell i atacava la fortalesa de Monistrol. (...) El 15 de novembre s’entrevistà amb Iñigo López de Mendoza (enviat reial), a la població de Sant Celoni, per tal de firmar la capitulació i que la dita fortalesa de Castellbell fos lliurada.    

www.oocities.org

  En els fets de la “Guerra del Francès” fou considerat afrancesat.

Va patir també les guerres Carlines, sent derruït l’any 1833.

Reconstruït, en l’actualitat pertany al Sr. Emili Viudes.

Flor i Pep 

Tornar a index