Castells de Montserrat / 4 - "Els Castells del Coll de Can Maçana
EXCURSIÓ: "Els Castells del Coll de Can Maçana - 3 de maig del 2012
Prop de can Maçana hi ha dos “castells”: Un “castell” que SI es veu però que NO ho és i un altre castell que SI ho és però que NO es veu
En el camí de can Maçana a Sant Pau de la Guàrdia, hi ha una torre que te menys de 200 anys, que es coneix amb els nom de: Castell FERRAN o Les Torres o Castell de La GUÀRDIA.
Aquesta torre fortificada feta amb pedra i maons, amb alguns murs defensius al voltant. És probable que es fes servir durant les guerres carlines.
Aquest no és cap castell, és una torre de la xarxa del telègraf òptic de Catalunya; és la torre nº 7 de la línia Barcelona - Manresa. “Les torres del telègraf”, situades a uns 10 km. entre cadascuna, permetien enviar comunicats de caire militar amb certa rapidesa sempre i quan la torre no estigués en territori enemic.
Moltes d’elles, construïdes de modus similar, han estat confoses d’antics castells quan en realitat són construccions de la segona meitat del segle XIX.
L’origen del telègraf òptic el trobem a les darreries del segle XVII, (Telègraf “Chappe” al Louvre de Paris) en que França va estendre una gran xarxa per tot el territori, més de cent anys després Espanya (sempre convulsa en lluites internes) inicia la seva expansió, just quan al sistema de telegrafia elèctrica “Morse” ja s’havia inventat.
El nom de Castell de La Guàrdia és doncs, a totes llums, incorrecte. També ho hauria d’ésser en nom de castell Ferran però en el: “Pla especial de protecció de la muntanya de Montserrat (Generalitat 18 de novembre del 1987) és considera edifici d’interès històric i cultural la Torre del castell Ferran (també el Castell de El Bruc); el mateix document situa Castell Ferran en el límit del Parc en la latitud 41º31´45” i longitud 1º45´52”
Nota: Hi ha un bon article sobre el telègraf òptic a:
Prenent el camí “GR172” vers al Monestir hi ha el trencant que va a sant Pau Vell, des d’on es pot pujar al turó on estava emplaçat el CASTELL de La GUÀRDIA o CASTELL BONIFACI o Benefeci.
En aquest turó Sí hi havia un castell, del que tan sols es conserven actualment restes de mur, entre d’altres una paret de contenció del terreny realitzada amb pedra i amb paret d’”opus spicatum”. Del castell també en romanen vestigis, al costat de la capella de Sant Pau Vell, ran de terra, assenyalant distribucions interiors i alguns murs.
A partir del año 937 pasó a pertenecer al conde de Bar recibió en primer lugar el nombre de Bonifaci y posteriormente ha adoptado los de La Guardia, de Montserrat y del Bruc.
|
www.salillas.net/castellscatalans |
Aquest castell, anteriorment dit de Benefaci, fou cobejat per moros i cristians canviant de mans en diverses ocasions.
Està documentat ja al any 931 amb la missió de defensar la “Catalunya Vella” de les ratzies sarraïnes. -tingué una gran importància defensiva dels territoris d'Igualada, Calaf i Manresa-.
 |
Sol. Gravat a la Font de Sant Pau Vell pels qui la van recuperar. |
Mur del Castell de la Guàrdia (Bonifaci) al fons la Torre de “Castell” Ferran.
Història:
... Les runes del que fou esglesiola de Sant Pau Vell són successores de la capella dedicada a sant Pere, del castell de la Guàrdia o Bonifaci, que existia a l’extrem occidental de la muntanya, al serradet de Guirló, a deu minuts de can Massana, segons consta en un document de l’any 1083.
L’altar major era dedicat a sant Pere, i un altre a sant Miquel.
Pels seus voltants, prop de ca n’Elies hi hagué, ja al segle VIII, onze anys de batalles.
Dominava les comarques d’Igualada, Calaf i Manresa.
Una escriptura del monestir de Sant Pere de les Puelles ja menciona l’any 986 (996?): “... els documents, llibres i tot lo quant no cremaren els sarraïns en apoderar-se de Barcelona, s’ho emportaren després al castell de la Guàrdia.
Això demostra que ja existia anteriorment i, també, que fou guanyat als àrabs.
El castell exercia la vigilància en un circuit de prop de trenta llegües.
Al segle XI la vescomtessa Riquilda residia gran part de l’any al castell de la Guàrdia.
L’any 1370 Pere Sacosta, Batlle General de Catalunya, dona possessió, en nom del rei d’Aragó, per 36.000 sous, “al molt honrat i religiós Frare Jaume, prior del monestir de santa Maria de Montserrat i al dit Monestir per tot temps, en franc alou, el castell de sa Guàrdia a la parròquia des Bruc, amb fortaleses i edificis, amb feu, feuaters, vassalls i directes senyories, i amb masies o borges, homes i dones, censos, delmes, agrers i rendes i amb tots llurs territoris i termes, i encara amb mer i mixt imperi, i amb tot altre exercici d’aquella i amb host i cavalcada i amb totes eixides i esdeveniments, fruits, pertinències i drets dels dits Castell i Parròquia
I encara un altre document datat el 1376 fa constar que “al castell de la Guàrdia onejava l’estendard amb les armes de Montserrat.
El segle XV desaparegué el castell i s’hi construí en el seu mateix solar, l’esglesiola de Sant Pau Vell.
Segons Gregori d’Argaiz, en 1677 sols n’existien la els fonaments, a poca distància dels de la seva època “...On esta assentada l’església parroquial, per ésser església encastellada.”
Aqueixes runes feren ofici de pedrera per a les construccions dels veïns de La Guàrdia.
|
ERMITES I FONTS MONTSERRATINES P.B.C. –Pere Bosquets i Codorniu-
Amics de Montserrat Editorial Montblanc, Granollers, 1967 |
Flor i Pep
Comentarios
Publicar un comentario